Genètica molecular en oftalmologia

En què consisteix la Genètica Molecular?

Alguns malalties oculars tenen una base genètica per això es poden heretar i transmetre a través de generacions familiars. La base molecular d’aquestes malalties es troba en les alteracions en els gens que, quan causen una malaltia, les anomenen mutacions. 

Els estudis genètics permeten conèixer, mitjançant el diagnòstic molecular, si un pacient és portador d’una mutació que causa o predisposa la seva malaltia. Una vegada coneguda aquesta mutació en el pacient, es pot estendre l’anàlisi molecular a la resta de familiars.

Quina utilitat té?

A l’estudi familiar es poden detectar casos de la malaltia no coneguts o que no han donat símptomes. Així, en alguns casos, podem iniciar el tractament precoçment per frenar la malaltia o prevenir-ne, fins i tot, l’aparició. També podem oferir un pronòstic visual més precís en comparar el seu tipus de mutació amb d’altres ja conegudes. D’aquesta manera, el tractament és més eficaç i personalitzat. A més, podem oferir un consell genètic si informem una parella de les probabilitats dels riscos de concebre un nadó afectat per alguna malaltia. La interpretació dels resultats que s’obtenen en les anàlisis genètiques requereix l’assessorament d’un especialista. 

Quines malalties i quins gens estudia la Genètica Molecular?

Actualment el camp de la genètica està experimentant grans avenços en el diagnòstic molecular i, en segons quines patologies, en el tractament de les malalties oculars. Hi ha diverses malalties oculars hereditàries susceptibles de ser estudiades genèticament com el glaucoma i les degeneracions retinals, com la retinosi pigmentària.

L’ICO participa en diferents projectes d’investigació en l’àmbit de la genètica molecular de malalties oculars, en col·laboració amb els grups d’investigació espanyols i europeus més avançats en aquest camp.

En el camp del glaucoma comptem amb l’experiència d’haver participat en l’anàlisi molecular i genètica de més de 300 famílies procedents de diferents punts del territori espanyol. L’experiència de l’ICO en el camp de la genètica està avalada per nombroses conferències i publicacions científiques.

En el cas del glaucoma, analitzem els gens miocil·lina  (MYOC) i CYP1B1. El gen MYOC s’ha associat al glaucoma d’angle obert crònic de l’adult en un percentatge petit dels casos, però la seva implicació és més gran en el glaucoma juvenil.  Hi ha certes mutacions descrites en aquest gen que confereixen una especial gravetat al quadre clínic i que ens permeten planificar un tractament més intens des del principi. El gen CYP1B1 s’ha associat al glaucoma congènit primari i la seva anàlisi té un interès especial per donar un consell genètic a les famílies que ja han presentat un cas amb aquesta patologia severa. També oferim l’estudi genètic de certs quadres de glaucoma anomenats sindròmics, com la síndrome de Rieger, ja que les alteracions no són exclusivament oculars sinó que poden afectar altres òrgans del cos; en aquest cas analitzem els gens FOX i PITX.

En el cas de les distròfies corioretinals hereditàries, s’analitzen un nombre considerable de gens i mutacions coneguts. L’anàlisi genètica clínica, que ens determini el tipus d’herència o els casos aïllats de la malaltia del pacient, és imprescindible abans d’abordar l’anàlisi molecular complexa d’aquestes patologies.

Com es fa?

L’anàlisi genètica molecular requereix un simple procediment que consisteix en una simple extracció de sang, saliva o frotis bucal; no cal anar en dejú. D’acord amb l’anàlisi genètica clínica prèvia, en un sofisticat laboratori s’investiguen, en els gens coneguts associats a les malalties, les possibles mutacions o variacions genètiques que tinguin el pacient i els seus familiars.

Quin és el fonament tecnològic?

L’anàlisi genètica molecular comença amb l’extracció de l’ADN de les mostres del pacient. L’anàlisi dels gens associats a cada una de les malalties es fa utilitzant les tecnologies de PCR (polimerase chain reaction), arrays d’ADN, seqüenciació capil·lar de Sanger, seqüenciació massiva NGS (Next Generation Sequencing), etc. Així es detecten les possibles mutacions o variants genètiques que poden estar associades amb la malaltia.

Finalment, l’oftalmòleg expert en genètica ocular ofereix tota aquesta informació al pacient, i desenvolupen junts totes les seves aplicacions pràctiques.