El pacient ideal

En la nostra opinió, i amb més de 25 anys d’experiència en malalties oftalmològiques i en els pacients que les pateixen, podem afirmar que la clau rau en dues mesures ben senzilles: l’autoobservació i les visites preventives que ens permeten fer determinades exploracions recomanades.

Autoobservació

L’autoobservació és de vital importància, especialment perquè un trastorn visual d’un sol ull pot quedar ocult per la bona visió de l’altre ull.

És recomanable: 

• analitzar la visió de cada ull per separat, de lluny i de prop;
• detectar qualsevol deformació de la forma o la mida de les imatges;
• analitzar qualsevol diferència de percepció del color, de la lluminositat o dels contorns dels objectes entre un ull i l’altre,
• i descobrir pèrdues de camp visual analitzant no els objectes que mirem directament sinó els que veiem de reüll.

L’autoobservació té una altra gran implicació pràctica: el pacient arriba a la consulta amb informació de qualitat. Moltes vegades un petit detall intranscendent per al pacient pot ajudar a dirigir el diagnòstic amb rapidesa.  Tot menys recórrer a l’expressió “hi veig diferent, doctor”. Al metge li interessarà quant de temps fa que duren els símptomes; la seva evolució, tant si és d’empitjorament com si és de millora o d’estabilitat; els símptomes associats; l’existència de familiars amb problemes oftalmològics; els fàrmacs que es prenen; les malalties no oculars que s’hagin patit, etc. Moltes vegades un petit detall intranscendent per al pacient ajuda a dirigir el diagnòstic amb rapidesa. 

Exploracions recomanades

La segona virtut fa referència a la posada en pràctica de les exploracions recomanades per la medicina preventiva. Vegem els casos més destacats:

• Una exploració completa després de complir els 40 anys.
• Una visita per a tots els infants com a mínim als 3-4 anys de vida, quan les seves respostes ja poden ajudar a conèixer amb gran precisió la qualitat de la seva funció visual.
• Un control anual per a tots els diabètics, especialment quan s’ha diagnosticat alguna forma de retinopatia diabètica.
• Una revisió anual amb atenció especial al fons d’ull per a tots els afectes de miopia moderada i alta.
• Una valoració anual de tots els pacients de més de 65 anys, especialment si hi ha indicis de degeneració macular associada a l’edat (DMAE).
• Una exploració de tots els membres d’una família quan hi ha indicis que pugui existir una malaltia amb factor de risc familiar, com ara el glaucoma.

Les organitzacions de salut ocular d’arreu del món coincideixen a dir que el control de les malalties oftalmològiques milloraria sensiblement si s’estengués la pràctica de les exploracions recomanades.