Les ulleres correctores

Una mica d’història
En temps passats, com ara, era normal que la visió s’anés deteriorant amb l’edat. El filòsof grec Ptolomeu (al voltant del 150 aC.) estava familiaritzat amb les primeres lleis de la refracció de la llum, però no va ser fins 1.000 anys més tard quan l’àrab Alhacen va descobrir la llei de la refracció, fonament d’una bona visió.

Al segle XIII, van ser els monjos italians els que van fabricar les primeres lents esmerilades semielaborades. Utilitzaven un tipus de quars anomenat beril·li. El 1267, Roger Bacon va provar científicament que la lletra petita es podia augmentar amb lents esmerilades amb una forma determinada. Les primeres ulleres, anomenades ajudes per a la visió, feien possible la lectura a hipermetrops i prèsbites. Les muntures es fabricaven amb ferro, closca o fusta. Les primeres lents de vidre es van fabricar a Murano, que van ser els únics capaços de treballar amb vidre dúctil.

Les ulleres avui en dia
Al segle XX, les ulleres van adoptar l’aparença i els dissenys actuals. Funcionen enfocant la llum a través de les lents per compensar els defectes visuals (miopia, astigmatisme, hipermetropia i presbícia). Les ulleres són una combinació d’una muntura i les lents.

Actualment les muntures tenen múltiples formes i materials. A més de disseny, es busca que siguin lleugeres i que tinguin una flexibilitat capaç de resistir impactes sense doblegar-se ni trencar-se.

Hi ha molts tipus de lents?
Uns quants i es poden classificar segons el seu material o el focus que aconsegueixen corregir.

Actualment, segons el material, les lents es fabriquen amb mineral i plàstic (polímers orgànics i policarbonat).

• Mineral

Presenta una gran duresa i resistència a ser ratllat, però és pesat i té una resistència baixa a l’impacte.

Per fabricar una lent mineral, es fonen materials naturals a uns 1.450 graus Celsius. S’introdueixen en una premsa i es transformen en un bloc de vidre. Posteriorment s’esmerila i es poleix la cara anterior i posterior amb els paràmetres necessaris per obtenir la graduació desitjada.

• Plàstic

Les que són orgàniques són molt flexibles, resistents i lleugeres, però tenen poca resistència a ser ratllades, tot i que actualment hi ha tractaments superficials per augmentar-ne la duresa.
Les de policarbonat són molt resistents als impactes i més primes i lleugeres que les orgàniques.
Per fabricar una lent de plàstic es fonen monòmers juntament amb additius enduridors que augmenten l’absorció de raigs ultraviolats de la lent acabada. A continuació, s’aboquen en motllos de foneria i se sotmeten a tractaments tèrmics.

Segons el focus que ofereixen n’hi ha de tres tipus:

Monofocal: aquestes lents són les més comunes, i es caracteritzen per tenir una sola distància focal, és a dir, una sola graduació i poden compensar totes les graduacions.

Multifocal: aquest tipus de lents es fan servir per corregir l’anomenada presbícia o vista cansada i evitar haver de portar ulleres. N’hi ha de diferents tipus.
Bifocal: la bifocal és una lent amb una lentilla o segment per a la visió de prop. Aquesta lent multifocal tindrà dos focus, dues graduacions. En primer lloc, la visió de lluny estarà situada a la part superior d’aquesta, i la visió de prop a la pastilla.
Progressiva: aquesta lent té totes les graduacions necessàries per poder-hi veure a qualsevol distància.