Anestèsia Ocular

Els pacients de l’ICO es preparen amb diferents tècniques anestèsiques per a tots els procediments quirúrgic que es fan. La Clínica CEM és la instal·lació quirúrgica, molt a prop de l’ICO, on es fan totes les operacions.

La tria de la tècnica anestèsica depèn principalment de l’operació, però també del pacient i del cirurgià. Independentment del tipus d’anestèsia, és necessari col·locar una via venosa al braç abans de la intervenció per assegurar la hidratació i l’administració de qualsevol fàrmac a qualsevol moment.

Anestèsia tòpica

S’aconsegueix l’anestèsia de l’ull mitjançant un col·liri anestèsic instil·lat uns minuts abans de la cirurgia, amb el qual la superfície de l’ull es torna insensible però no l’immobilitza. És fàcil d’aplicar i no presenta cap complicació. El pacient conserva la visió durant la intervenció i ha de col·laborar mantenint l’ull quiet amb la vista fixa en un punt lluminós durant tota la intervenció. Es poden percebre sensacions de tracció, pressió o mobilització sobre l’ull. Per això l’anestèsia tòpica es fa servir en procediments de curta durada, poc invasius i en pacients que toleren alguna sensació sobre l’ull durant la cirurgia. El pacient marxa de la clínica amb l’ull destapat, habitualment amb una protecció transparent. És normal que la visió inicial no sigui bona durant les primeres hores després de la intervenció.

Bloqueig peribulbar o retrobulbar

Consisteix en la injecció (amb sedació) d’anestèsic local a través de la parpella inferior i dins de la cavitat orbitària (entre l’ull i l’os). S’aconsegueix una anestèsia de bona qualitat i l’ull queda paralitzat. No cal tanta col·laboració del pacient com en l’anestèsia tòpica. Durant la intervenció es poden tenir percepcions visuals de diferent magnitud: colors, formes, etc.

Malgrat que és una tècnica anestèsica segura, el risc zero no existeix. La complicació més freqüent és un hematoma superficial a la zona de punció sense conseqüències. La més greu és un hematoma dins de la cavitat orbitària o perforació de l’ull, complicacions que passen en menys d’un cas cada mil procediments i que depenen de l’anatomia de l’ull i de l’òrbita. 

És una tècnica molt utilitzada perquè combina una taxa molt baixa de complicacions amb un gran confort anestèsic, que deixa unes hores d’analgèsia residual. L’ull recupera la sensibilitat i el moviment al cap d’unes hores, per això cal que es protegeixi  amb un apòsit. El cirurgià retirarà l’apòsit a la primera visita postoperatòria.

Anestèsia general

Actualment és una tècnica que es fa servir molt poc. Únicament està indicada en pacients que no col·laboren gens: nens, pacients claustrofòbics o amb retard mental. Al CEM disposem dels aparells necessaris per fer una anestèsia general quan calgui. L’ús de la mascareta laríngia permet un control adequat de la respiració del pacient durant tota la cirurgia, i també un retorn de la funció respiratòria més suau que amb altres dispositius.

El fet de despertar-se i el temps fins a l’alta clínica acostumar a ser més llarg que amb la resta de tècniques; primer el pacient haurà d’estar a la llitera uns 30-45 minuts (fins que recuperi totalment la consciència), i després a la butaca de recuperació en la qual estarà fins que compleixi els criteris d’alta de la clínica: no tenir dolor, no estar marejat i poder-se valdre per si mateix. Durant tot el temps de recuperació, estarà vigilat per tractar les incidències de qualsevol despertar, com són el dolor i les nàusees. 

La combinació de fàrmacs d’acció curta, l’ús de mascareta laríngia, i una profilaxi adequada de les nàusees i del dolor postoperatori, permeten una alta a domicili entre 2 i 3 hores des del final de la cirurgia.