Tomografia de retina (OCT)

Què és l’OCT?

L’OCT (prové de les sigles angleses per a tomografia de coherència òptica) és una de les proves complementàries més importants en l’exploració de la retina. Fa servir una llum intraviolada i, aprofitant un principi òptic complex (la interferometria), permet obtenir imatges de la retina i del nervi òptic amb una resolució molt alta (semblant a la que s’obté en els talls microscòpics d’aquesta). També permet conèixer el gruix del centre de la retina (mesurat en micres) i de les diferents capes de la retina amb una precisió molt alta.

Com es fa la prova?

A diferència de moltes altres proves utilitzades en oftalmologia, en la realització d’una OCT no és imprescindible la dilatació pupil·lar (malgrat que en alguns casos pot ajudar a obtenir imatges de més qualitat) ni l’ús d’anestèsics. La prova es fa en posició asseguda, recolzant la barbeta en una mentonera i mirant cap a un punt lluminós fix a l’aparell. Es realitza en molts pocs minuts i l’obtenció de les imatges i la seva anàlisi són gairebé instantànies. La prova no ocasiona cap molèstia i només cal mantenir la mirada fixa en el punt lluminós uns quants segons; per això també es pot fer als nens.

En quines malalties és útil l’OCT?

Actualment l’OCT es fa servir en moltes malalties de la zona central de la retina (màcula) i del nervi òptic. Com que el software de l’aparell permet localitzar exactament el mateix tall en diferents exploracions, és molt útil per controlar els canvis tant del nervi com de la màcula.

Algunes de les malalties per a les quals el seu oftalmòleg possiblement li sol·licitarà una OCT són:

• Malalties del nervi:

1. Glaucoma: l’OCT permet mesurar el gruix de les fibres nervioses al voltant del nervi, per això es pot controlar la pèrdua de fibres nervioses causades per una hipertensió ocular mal controlada. També és molt útil en el diagnòstic de casos inicials.
2. Neuritis òptica: consisteix en la inflamació del nervi, que pot ser deguda a diverses causes. L’OCT permet mesurar el grau d’inflamació i del dany nerviós en etapes avançades.

• Malalties de la màcula:

1. Degeneració macular associada a l’edat (DMAE): en el control d’aquesta, l’OCT hi té un paper fonamental. En els casos de DMAE humida, en els quals apareix una membrana de vasos sanguinis anòmals sota de la retina, l’OCT permet detectar l’activitat de la malaltia i valorar la resposta als diferents tractaments.

2. Membrana epiretinal: l’OCT permet mesurar el gruix d’aquest teixit que es forma sobre la retina, bàsic per decidir si cal o no cirurgia.
    
3. Forat macular: amb l’OCT podem no només mesurar el diàmetre del forat sinó també detectar els casos incipients per poder prendre decisions a temps.
    
4. Edema macular: consisteix en l’aparició de fluid entre les capes de la retina, i pot ser degut a la diabetis, a trombosis de venes de la retina, a inflamacions oculars, etc. L’OCT permetrà al seu oftalmòleg conèixer el gruix de la retina central per tal de poder decidir quin és el tractament mes adequat. La realització d’una OCT després del tractament permet conèixer amb exactitud la seva resposta.

A l’ICO treballem amb dos instruments d’OCT de tecnologia puntera, que ens permeten aprofitar al màxim tot el que ens ofereix actualment la tecnologia de la coherència òptica.