Com explorem un nen?

L’exploració oftalmològica en l’edat pediàtrica té com a objectiu principal descartar la presència d’ambliopia (ull gandul) i les seves causes. Evidentment que els oftalmòlegs pediàtrics pretenen descartar qualsevol malaltia lleu o greu del nadó o del nen o nena, però la detecció de l’ambliopia té un interès especial per la seva freqüència i importància,  i també per la possibilitat de tractar-la i curar-la definitivament.

Un repàs sobre l’ambliopia

La maduració del sistema visual en el nen comença al naixement i acaba als 8-10 anys. Qualsevol interferència en aquesta maduració pot ocasionar un dèficit visual (anomenat ambliopia), que pot ser permanent i irreversible si no es detecta i es tracta abans dels 8 anys.

Les 3 causes principals d’ambliopia són: 1) l’estrabisme (desviar un ull);  2) els defectes refractius (cal portar ulleres),i 3) les opacitats de mitjans (és a dir, tot allò que impedeix que les imatges arribin a la retina com, per exemple, les cataractes congènites).

L’exploració oftalmològica bàsica consta de diversos tests que ens permeten detectar aquestes causes:

Test d’Agudesa Visual (AV) 

Sempre cal determinar-la monocularment, és a dir, primer un ull i després l’altre. El desenvolupament de l’AV és progressiu fins als 6-8 anys. Una AV per sota del que és esperable per l’edat del nen o una diferència d’AV entre els dos ulls, ens ha de fer sospitar una ambliopia.

Cover Test 

Aquesta prova ens permet diagnosticar l’estrabisme. Demanem al nen que fixi la vista en un objecte mentre tapem alternativament un ull i després l’altre. Si en realitzar el test observem una desviació dels ulls, probablement el nen tingui estrabisme.

Motilitat Ocular Extrínseca 

Fem mirar el nen en totes les posicions de la mirada (superior, inferior, esquerra, dreta...) per descartar la hiperfunció o hipofunció d’alguns dels músculs oculars. En condicions normals hi ha un equilibri de forces entre tots els músculs; l’excés o defecte de funció d’alguns d’aquests músculs trenca l’equilibri ocular i pot provocar un estrabisme.

Motilitat Ocular Intrínseca 

És l’avaluació del reflex pupil·lar i ens dóna informació de la integritat de la via visual. Enfoquem una llum brillant primer en un ull i després a l’altre; en condiciones normals les pupil·les es contrauen simètricament i simultània.

Estereòpsia 

És la visió d’imatges en tridimensionalitat (3D). Ens permet determinar la capacitat de treball dels dos ulls conjuntament. L’estereòpsia fina es perd en casos d’estrabisme o de defectes refractius alts o asimètrics.

Test de Colors  

Test per detectar el daltonisme (ceguesa per a certs colors). És un defecte congènit (des del naixement) que pot afectar els nens, molt rarament les nenes. 

Estudi de les Còrnies 

La còrnia és la capa transparent de l’ull que recobreix l’iris i la pupil·la. Aquesta capa ha de ser totalment transparent i de mida simètrica entre els dos ulls. Qualsevol opacitat o asimetria corneals pot reflectir una malaltia ocular important. Seria ideal poder utilitzar la Làmpada de Fenedura, convencional o portàtil.

Opacitat de Mitjans 

Amb l’ajuda d’un retinoscopi (instrument que emet una llum especial sobre l’ull), busquem descartar la presència de cataractes congènites o infantils.

Refracció sota cicloplegia 

És la manera més correcta i fiable de graduar la vista dels nens en edat pediàtrica. Consisteix a aplicar unes gotes als ulls que dilaten la pupil·la (col·liri cicloplègic) i 30-60 minuts més tard s’ha de mirar la graduació amb l’ajuda d’un retinoscopi, per poder saber si el nen o la nena tenen miopia, hipermetropia o astigmatisme, i si necessiten o no portar ulleres.

Fons de l’ull 

És l’exploració del nervi òptic i de la retina amb la finalitat de descartar patologies congènites o adquirides d’aquestes estructures. Per realitzar un fons de l’ull necessitem aplicar un col·liri que dilati la pupil·la.