Cirurgia Làser en el Glaucoma

El tipus de cirurgia làser dependrà de la forma del glaucoma i de la seva gravetat. El làser genera un feix de llum focalitzat que pot produir una cremada o una obertura molt petita en el teixit de l’ull on s’aplica, segons la intensitat del feix de llum. Les cirurgies làser es fan en un entorn ambulatori en el consultori de l’oftalmòleg o en una clínica hospitalària.

Cirurgia Làser en el Glaucoma:

Durant la cirurgia làser, s’anestesia l’ull superficialment (gotes anestèsiques) per tal que el pacient no noti molèsties. A continuació, l’oftalmòleg subjecta una lent especial sobre la superfície de l’ull. El feix de làser es dirigeix a un punt concret i es produeix una llum brillant, com el flaix d’una càmera. Es poden fer diferents aplicacions segons les necessitats de cada cas.

Com tracta l’ICO aquesta malaltia?

A l’ICO l’equip de la Unitat de Glaucoma està format per 5 professionals, amb una experiència en aquestes malalties d’entre 10 i 25 anys. S’intervenen tot tipus de glaucoma, amb les tècniques i la tecnologia més avançades.

Quines són les aplicacions del làser en el glaucoma?

Les cirurgies làser més freqüents per tractar el glaucoma són les següents: 

1. Iridotomia perifèrica amb làser YAG (IP)
   S’utilitza en el tractament d’angles estrets i en el glaucoma d’angle estret. El glaucoma d’angle estret es presenta quan l’angle entre l’iris i la còrnia a l’ull és massa petit. Això provoca que l’iris bloquegi el drenatge de líquid, i augmenti la pressió ocular interior. L’IP fa un petit orifici a l’iris a fi de permetre la lliure circulació del líquid intern de l’ull per ajudar a drenar-lo.
2. Trabeculoplàstia amb làser d’argó
   S’utilitza en el glaucoma d’angle obert. El feix de làser aplicat a nivell dels sistemes de drenatge del líquid intern de l’ull, provoca la formació de microobertures per tal que el sistema funcioni millor. La trabeculoplàstia amb làser d’argó disminueix la pressió ocular de manera satisfactòria fins a un 75 % dels pacients tractats.
   De totes maneres, és un procediment temporal, l’eficàcia del qual pot decaure a partir dels dos anys, però pot tractar-se el pacient una altra vegada amb el mateix làser. 
   És útil sobretot en els casos en què la cirurgia clàssica del glaucoma no pot fer-se a causa d’altres malalties generals o bé en casos d’embaràs. 
3. Ciclofotocoagulació amb làser de díode
   Aquesta cirurgia làser es fa al quiròfan perquè l’anestèsia de l’ull ha de ser més profunda i no només amb les gotes com en els procediments anteriors. Consisteix en l’aplicació de la sonda de làser en tota la circumferència de l’ull per la part externa, a fi d’ablacionar les estructures oculars encarregades de la producció del líquid intern de l’ull i així disminuir-ne la pressió intraocular. Aquest procediment es fa en casos avançats de glaucoma en els quals la resta de cirurgies han fracassat. 

Quins són els riscos principals del tractament de làser en el glaucoma?

En el cas de l’IP, l’hemorràgia a l’interior de l’ull, però aquest risc acostuma a ser autolimitat i no és especialment important si el pacient no està seguint un tractament amb fàrmacs antiagregants o anticoagulants.

En el cas de la trabeculoplàstia, es pot produir un lleuger grau d’inflamació intraocular però s’autolimita amb el tractament rutinari antiinflamatori postlàser en forma de col·liri. 

En el cas del ciclodíode la complicació principal és una excessiva disminució de la pressió intraocular que pot provocar una hipotonia i atròfia ocular progressives; aquesta complicació passa de manera excepcional sobretot amb els làsers de díode moderns.