Urgències oculars

Es defineix com a visita mèdica d’urgència oftalmològica aquella que s’ha de fer amb rapidesa, fonamentalment per dues raons: perquè el pacient pateix o perquè la malaltia pot empitjorar si no es fa un diagnòstic i un tractament ràpids.

El patiment del pacient no només es refereix al dolor, la molèstia ocular o el dolor estès cap a alguna part del cap. També ens ha de preocupar el seu patiment psicològics davant la pèrdua de la visió, malgrat que sigui indolora, o davant la inquietud que la seva malaltia pugui tenir un mal pronòstic.

Entre les causes més freqüents de la visita a una Unitat d’Urgències Oftalmològiques en destaquen quatre: el conjunt de malalties que presenten un ull vermell, la pèrdua brusca de l’agudesa visual, la  visió de punts flotants o mosques (miodesòpsies) i els traumatismes oculars. El Servei d’Urgències de l’Institut Comtal d’Oftalmologia porta 25 anys atenent ininterrompudament aquestes i moltes altres malalties oculars.

 

L’ull vermell

La conjuntiva és un teixit molt vascularitzat que rodeja el globus ocular. En un ull sa és transparent i permet visualitzar el color blanc de l’escleròtica. Quan la conjuntiva s’inflama, els vasos es dilaten i es fan visibles, i provoquen el conegut envermelliment ocular.

El globus ocular també pot enrogir per la presència d’una hemorràgia conjuntival secundària a la ruptura d’aquests vasos, a conseqüència d’un traumatisme o bé de forma espontània en pacients amb fragilitat capil·lar.

Les malalties oculars afectades per la vermellor dels ulls són moltes. Les principals són quatre: la conjuntivitis, les lesions de la còrnia, la uveïtis i el glaucoma agut. El diagnòstic de cada una d’aquestes entitats que comparteixen un aspecte ocular extern similar, requereix del coneixement de cada un dels símptomes i dels signes exploratoris característics.

És típic que hi hagi picor en les conjuntivitis al·lèrgiques, sensació de cos estrany en la majoria de les conjuntivitis, el dolor del glaucoma i la uveïtis, etc. Una adequada i completa exploració oftalmològica permetrà el diagnòstic definitiu.

La conjuntivitis infecciosa produïda per virus o bacteris és la causa més freqüent amb diferència de l’ull vermell en una consulta oftalmològica. No cal alarmar-se però s’han de prendre les mesures higièniques estrictes per evitar-ne el contagi. S’aconsella no compartir tovalloles, tovallons, mocadors o fundes de coixí. És molt important rentar-se les mans després del contacte amb els ull i fer servir mocadors d’un sol ús de cel·lulosa. Tot i que sigui contagiosa només durant els primers dies, el procés inflamatori pot allargar-se fins a un mes. L’oftalmòleg l’indicarà quin és el seu cas i el tractament més adequat.

L’ús inadequat de les lents de contacte és una causa freqüent de l’ull vermell. Podem observar una inflamació de la còrnia i la conjuntiva (queratoconjuntivitis) provocada per l’ús excessivament prolongat de les lents de contacte, o bé per la intolerància a les solucions de neteja. La falta d’una higiene adequada en els portadors de lentilles pot afavorir la presència d’una úlcera corneal amb conseqüències desastroses.

L’úlcera corneal, generalment infecciosa, pot produir un envermelliment ocular acompanyat de dolor i pèrdua de la visió a causa de la presència d’una taca blanquinosa a la còrnia. El cultiu microbiològic i el tractament antibiòtic immediat són indispensables a fi d’evitar una cicatriu definitiva que comprometi la visió (leucoma corneal) o, fins i tot, la perforació ocular.

La pèrdua de la visió

Una urgència oftalmològica alarmant és la pèrdua brusca de la visió d’un ull. En primer lloc cal distingir la pèrdua de la visió produïda per una lesió de nervi òptic, de la provocada per malalties a la retina.

El nervi òptic pot patir inflamacions (neuritis òptica) o falta de reg sanguini (neuropatia isquèmica). El despreniment de la retina, l’hemorràgia intraocular per trencament d’un vas retinal o l’obstrucció d’un vas (infart) són les causes més freqüents de disminució visual de origen retinal. Els infarts solen produir-se en persones més grans.

És important conèixer certs símptomes que poden produir-se abans d’una pèrdua de la visió. La percepció de cossos flotants o “mosques” (miodesòpsies) o la visió de llums o “fogonades” (fotòpsies), seguits en alguns casos de l’aparició d’una cortina negra que cobreix amb rapidesa el camp visual des de fora cap a dins, ens avisen de l’imminent despreniment de la retina.

La deformació de les imatges (metamorfòpsia) sempre és un signe d’alarma retinal que necessita atenció urgent de l’oftalmòleg. La pèrdua brusca i transitòria de la visió (amaurosi fugaç) és un signe propi de la insuficiència circulatòria a la retina o en el nervi òptic. En determinades ocasions ens pot estar avisant del risc d’un infart cerebral (accident vascular cerebral)

La visió de punts flotants

Són petits puntets o núvols (miodesòpsies és el terme científic) que es mouen lliurement en el camp de visió, i que són especialment evidents quan es mira una superfície de color homogeni i amb llum brillant. Són causades a l’anomenat despreniment posterior del vitri que en alguns casos deriva en un despreniment de la retina.

Les miodesòpsies són freqüents i requereixen sempre una exploració oftalmològica urgent per identificar inicialment el risc de despreniment de la retina. Això permet fer una prevenció amb làser i evitar així una intervenció quirúrgica.

Els traumatismes oculars

Els traumatismes oculars ocupen, juntament amb les malalties infeccioses i patologies com la cataracta i el glaucoma, un lloc destacat entre les principals causes de ceguesa en el món.

Els accidents oculars es divideixen en els traumatismes que alteren la integritat anatòmica de l’ull (ferides, contusions i perforacions) i els que destrueixen les superfícies, com les cremades (tèrmiques o químiques).