Cataractes

Què és la cataracta i per què es produeix?

La cataracta és la pèrdua de transparència del cristal·lí i és la causa més freqüent de pèrdua visual en el pacient adult.

El cristal·lí és una estructura transparent que es localitza per darrere de l’iris.

Quan el cristal·lí envelleix, perd la transparència de tal manera que es torna opac. A aquest cristal·lí opac l’anomenem cataracta. La majoria de cataractes es produeixen amb l’edat i acostumen a ser bilaterals (als dos ulls), tot i que sovint en diferent grau d’un ull a l’altre.

Hi ha diferents tipus de cataractes?

La cataracta més freqüent és la que es produeix per l’envelliment. Altres causes possibles poden ser: malalties oculars (uveïtis, glaucoma) o generals (diabetis), traumatismes, operacions oculars prèvies, medicaments (corticoides), d’origen congènit, etc.

Quins símptomes produeix l’aparició de la cataracta?

El/la pacient pot anar experimentant de diferent manera uns símptomes o uns altres, en diverses formes d’aparició i diferents evolucions:

·       Pèrdua lenta i progressiva de la visió (pot ser diferent en els dos ulls).

·       Canvi en la percepció dels colors, que tendeixen a veure’s més foscos i marronosos.

·       Canvis molt freqüents en la graduació de les ulleres que no aconsegueixen millorar la visió.

·       Enlluernament amb el sol i amb els focus de llum a la nit.

·       Millora de la visió de prop sense ulleres (perquè durant un temps la cataracta indueix una miopia).

Quan operem la cataracta?

No hi ha cap tractament mèdic comprovat en forma de col·liris o suplements vitamínics per tractar la cataracta. L’únic tractament efectiu és el quirúrgic.

Antigament s’operava la cataracta quan estava totalment opaca i el pacient pràcticament no hi veia, era la cataracta “madura”.

Actualment, gràcies als grans progressos que s’han produït en la tècnica quirúrgica coneguda com a facoemulsificació, s’ha comprovat que el resultat és molt més favorable quan s’opera més aviat.

El moment òptim per operar la cataracta depèn fonamentalment de les necessitats visuals del pacient, més que del grau de la cataracta. Cada cas ha de ser sotmès a l’anàlisi de l’equip quirúrgic per determinar quan els símptomes justifiquen una intervenció. 

Sempre cal fer un balanç dels riscos i beneficis de qualsevol procediment quirúrgic. Afortunadament amb els nous avenços, tant en la tècnica quirúrgica com en la prevenció de complicacions postoperatòries, els riscos són molt baixos i els beneficis molt grans. Lògicament les mans expertes i la tecnologia permeten minimitzar el risc de complicacions i maximitzar-ne les possibilitats d’èxit.