Membrana epiretinal
Una de les malalties retinals més freqüents i amb una bona solució microquirúrgica en mans experimentades.
Què és la membrana epiretinal macular?
La membrana epiretinal (que significa “membrana sobre la retina”) és una patologia ocular que consisteix en el desenvolupament d’una membrana cel·lular translúcida sobre la zona central de la retina (màcula), que és la zona fonamental per a la visió.
Quan aquesta membrana es contrau i s’arruga, causa una deformació progressiva de la retina amb la consegüent alteració visual. La simptomatologia més freqüent és la pèrdua d’agudesa visual i la distorsió de les imatges (també anomenada metamorfòpsia).
És molt freqüent aquesta malaltia?
Aquestes membranes epimaculars afecten el 2% de la població a partir dels 50 anys. Inicialment es manifesten com a microplecs i una subtil brillantor sobre la màcula (maculopatia en cel·lofana), que pot fer-ne difícil la detecció. Aquestes membranes solen evolucionar lentament i apareixen fins en un 20% de les persones als 75 anys. En molts casos no evolucionen i no produeixen simptomatologia evident, i això fa innecessària la seva extracció.
Què l’ocasiona?
La majoria de membranes epiretinals en persones més grans de 60 anys es consideren “idiopàtiques”, és a dir, de causa desconeguda. No obstant això, actualment es creu que el seu origen està en el procés d’envelliment que pateix el gel que omple l’interior de l’ull (humor vitri) i amb el pas dels anys s’acaba separant de la retina (despreniment posterior del vitri). En algunes persones aquest procés allibera cèl·lules glials (cèl·lules que s’encarreguen de la reparació de la retina), que posen en marxa la formació de la membrana.
També pot estar relacionada amb traumatismes, malalties vasculars (diabetis o trombosi venosa retinal), després d’una cirurgia vitreoretinal o com a complicació d’un despreniment de la retina.
Quins símptomes produeix la membrana epiretinal macular?
En el moment inicial, el pacient percep una lleu distorsió de les imatges, les línies ondulades i alteracions dels textos escrits (lletres, números, etc. ) més petits. Quan la tracció exercida per la membrana epiretinal augmenta sobre la màcula, la lectura empitjora. També és freqüent que el pacient noti la visió borrosa a la zona central de la visió. La metamorfòpsia la confirmem amb el test d’Amsler i la visió borrosa amb la projecció d’Optotips en la mesura de l’Agudesa Visual.
Com es diagnostica?
Per detectar una membrana epiretinal macular, l’oftalmòleg examina el fons de l’ull a la consulta. La millor prova complementària és la Tomografia de Coherència Òptica (OCT), tot i que a vegades convé fer també la prova l’Angiografia fluorescència (AGF). La valoració de les imatges que s’obtenen amb aquesta prova permet a l’oftalmòleg quantificar i mesurar les estructures retinals, determinar-ne l’alteració i planificar-ne el tractament.
Quan s’ha de tractar?
En els casos més lleus es pot optar per la vigilància, fent controls periòdics, sense necessitat d’operar. En canvi, quan la visió empitjora, les imatges es distorsionen i es deteriora l’anatomia macular, cal valorar-se la cirurgia vitreoretinal (vitrectomia posterior)
És efectiva la intervenció quirúrgica?
Aquesta és una de les cirurgies de la retina amb millors resultats anatòmics i visuals. Pot recuperar-se la visió perduda en el procés de creixement de la membrana, però la mitjana és que es recupera només la meitat del que s’ha perdut. Per això no és convenient deixar que la visió es deteriori massa.
Pot reaparèixer la malaltia després de la cirurgia?
El percentatge de recurrència (recreixement de la membrana) d’aquest tipus de lesions tractades mitjançant la vitrectomia és inferior al 5% dels casos, i és més freqüent en pacients joves.
Pot portar a la ceguesa?
L’evolució d’aquesta malaltia sense tractament comporta una pèrdua de la visió central important. No es perd completament la visió perquè només afecta la màcula i respecta la resta de la retina, tot i que el resultat final de la pèrdua de la visió central pot ser molt invalidant, per això generalment es recomana la intervenció quirúrgica a temps per frenar el procés i, en la mesura que sigui possible, revertir-lo.