Retina en edat pediàtrica
Tot i que la gran majoria dels nens té la retina sana, no hem de deixar d’explorar-la. Les seves malalties poden ser molt greus per a l’ull i la visió.
Quins símptomes tenen les malalties de la retina en els nens?
Les malalties de la retina en edat pediàtrica són molt poc freqüents. Com que els nens fins als 5-6 anys rarament es queixen de la pèrdua de visió, són els signes indirectes (com notar que el nen s'acosta molt als objectes, desviacions oculars, reflex blanc a la pupil·la, etc .) els que orientaran cap a aquestes patologies.
Quines malalties de la retina són les més freqüents en els nens?
Patologia tumoral: si un nen té un reflex blanc a la pupil·la, hem de descartar la patologia tumoral ja que el retinoblastoma és el tumor intraocular maligne més freqüent en els nens, i un diagnòstic i tractament precoços en condicionen el pronòstic.
Distròfies retinals: constitueix un variat conjunt de malalties de causa genètica en què es produeix un mal funcionament de la retina, generalment progressiu. Entre aquestes les més freqüents són la malaltia d’Stargardt, la malaltia de Best, l'amaurosi congènita de Leber, etc.
Malformacions retinals: grup heterogeni de malalties en les quals hi ha una formació anòmala de la retina i dels seus teixits annexos (coroide...). Les més freqüents són la persistència de vasculatura fetal, els colobomes...
Malalties vasculars: Malaltia de Coats, retinopatia del prematur.
Infeccions retinals: Afortunadament en l'actualitat són molt infreqüents gràcies al millor control de les dones gestants. Les causes més freqüents són la toxoplasmosi ocular, el citomegalovirus, la rubèola congènita, etc.
Com es diagnostiquen aquestes malalties?
Per diagnosticar qualsevol d'aquestes malalties és bàsic realitzar els controls rutinaris prescrits pel pediatre, efectuats per un oftalmòleg pediàtric que, en cas de sospita, enviarà el nen a l'especialista en retina pediàtrica. Una exploració del fons de l'ull (dilatar les pupil·les amb gotes per explorar la retina) és suficient en un gran nombre de casos per fer el diagnòstic. Hi ha moltes proves (tomografia de coherència òptica, electroretinograma...) que poden ajudar a confirmar-ho.