Innova Ocular - ICO Barcelona

Cirurgia Glaucoma: Tractament Quirúrgic

La solució per als casos més complexos o avançats, cada dia més segura i eficaç en bones mans.

En què consisteix la Cirurgia del Glaucoma?

El tractament quirúrgic del glaucoma, igual que el seu tractament mèdic, persegueix el control de la pressió intraocular per disminuir-la i estabilitzar-la durant les 24 hores del dia, i així evitar les oscil·lacions. La majoria de tècniques quirúrgiques aconsegueix el seu objectiu construint una nova via de sortida per a l’humor aquós. Podríem dir que les tècniques quirúrgiques del glaucoma tenen com a finalitat aconseguir un nou “desguàs”. Totes aquestes cirurgies s’agrupen sota el nom de cirurgia filtrant, perquè ajuden a filtrar l’humor aquós en el seu flux de sortida de l’ull.

A quins pacients i malalties es pot aplicar?

Tots els pacients poden ser intervinguts quirúrgicament per realitzar un nou “desguàs” que disminueixi la pressió intraocular, però no totes les tècniques són igual d’eficaces ni tenen els mateixos requisits per aconseguir el seu objectiu, de manera que l’oftalmòleg ha de decidir quina tècnica és la més adequada per a cada pacient. L’eficàcia de la cirurgia dependrà del tipus de glaucoma que estiguem tractant i de l’ull que se sotmet a la cirurgia i el seu estat previ.

Quina és la posició de l’ICO en aquestes tècniques quirúrgiques?

L’ICO i la seva Unitat de Glaucoma han estat i són centre de referència en tècniques de cirurgia de glaucoma des de fa 20 anys, tant a escala nacional com internacional. Un gran nombre de professionals han rebut formació quirúrgica i clínica al nostre centre dirigits per la Dra. Susana Duch.

Quins són els diferents procediments en aquest àmbit?

Les tècniques clàssiques busquen una via de sortida a l’aquós mitjançant la formació d’una fístula que comunica l’espai intraocular amb l’espai subconjuntival. Una vegada l’aquós abandona l’interior del globus ocular i arriba a l’espai subconjuntival, és absorbit cap a la circulació general.

Les tècniques més innovadores, moltes de les quals encara en estudi, intenten aconseguir el mateix objectiu, és a dir, portar l’humor aquós de nou a la circulació general mitjançant tècniques microinvasives anomenades MIGS. Són tècniques menys agressives que tenen com a objectiu minimitzar les complicacions.

Comporten algun risc important?

Sigui quina sigui, qualsevol cirurgia presenta dos riscos principals, la infecció i el sagnat. En la cirurgia de glaucoma aquestes complicacions es presenten amb una freqüència molt baixa. El principal enemic de la cirurgia de glaucoma és la cicatrització. La capacitat de tancar les ferides que té un cos sa fa que la fístula creada per evacuar l’humor aquós es curi i que, per tant, la sortida que hem creat es tanqui. Podríem dir que un cos saludable dificulta l’èxit de la cirurgia filtrant.

Altres riscos propis de la cirurgia de glaucoma són: la filtració excessiva, l’aparició d’un porus filtrant per mal tancament de la ferida quirúrgica, la desviació anòmala de l’humor aquós cap a la porció posterior del globus ocular i l’hemorràgia diferida o tardana.

Cal fer alguna prova abans de l’operació de glaucoma?

Abans de la cirurgia de glaucoma és imprescindible comprovar el bon estat de la coagulació per evitar complicacions. La resta de requisits preoperatoris són els habituals en una cirurgia oftàlmica.

Com és el postoperatori?

El postoperatori de la cirurgia de glaucoma pot arribar a ser tediós, ja que la cicatrització de la ferida i de la fístula és diferent a cada pacient, i per tant el seu control i tractament són personalitzats. Fins al cap d’un mes després de la intervenció no podrem dir que la cirurgia ha estat un èxit i que s’han pogut controlar els fenòmens cicatricials. I així i tot, el risc del tancament de la fístula existirà sempre, fins i tot al cap d’anys de la intervenció, de manera que la pressió intraocular s’haurà de continuar controlant de manera continuada encara que la intervenció hagi estat un èxit.  Durant el període postoperatori, l’oftalmòleg vigila i valora l’estat de la fístula i la reacció cicatricial, i realitza maniobres que augmentin o disminueixin la cicatrització depenent de les necessitats de cada pacient.

Quins resultats obtindrem i de què depenen?

Els resultats depenen de cada tècnica escollida, del tipus de glaucoma tractat i de l’estat anatòmic del globus ocular. No hi ha cap tècnica quirúrgica per al glaucoma que, ara per ara, ofereixi una garantia del 100% d’èxit.

La segona variable i no menys important és l’experiència del cirurgià o cirurgiana, que en aquest cas concret és fonamental per personalitzar i vigilar amb visió experta no només els processos propis de l’operació, sinó també l’evolució de cada pacient en particular.

Quines són concretament les diferents tècniques quirúrgiques del glaucoma?

De menys agressivitat a més agressivitat quirúrgica tenim:

MIGS (minimal invasive glaucoma surgery)

  • Esclerectomia profunda no penetrant
  • Canalostomia i canaloplàstia
  • Trabeculectomia i trabeculotomia

Implants de drenatge subconjuntivals: implants amb o sense sistema valvulat

Paral·lelament, en moltes de les tècniques quirúrgiques del glaucoma s’afegeixen substàncies anticicatritzants que limiten la capacitat de l’ull per tancar i segellar la fístula. Les més utilitzades són el 5-fluorouracil i la mitomicina-C.

Aquest lloc web utilitza cookies. Llegiu la nostra política de privacitat aquí
Política de cookies