Innova Ocular - ICO Barcelona

Ecografia Ocular

La informació que proporciona i la seva versatilitat la converteixen en un mètode de diagnòstic complementari de primera magnitud.

El seu ús és imprescindible en moltes situacions clíniques, no només en l’exploració amb mitjans opacs sinó també en l’anàlisi qualitativa de les diferents estructures.

Quines malalties diagnostica?

L’Ecografia identifica qualsevol alteració anatòmica amb una mida mínima situada en la cavitat vítria, a la retina o a la seva capa inferior (coroide), així com en els teixits tous de l’òrbita (teixit adipós, músculs oculomotors) o en el nervi òptic. 

Qualsevol opacitat, ja sigui en la part anterior (cataracta, hemorràgia) o posterior de l’ull (hemorràgia en la cavitat vítria o terbolesa vítria) que impedeixi la visualització de la retina parcialment o en la seva totalitat, es beneficia de l’ús de l’ecografia.

Quan cal utilitzar-la?

En oftalmologia disposem de diversos mètodes de diagnòstic per la imatge per detectar lesions (tomografia computada, ressonància magnètica nuclear), així com diferents exploracions oftalmològiques (fons d’ull, retinografia, angiografia, exploració amb làmpada de fenedura).

Ara bé, l’ecografia ocular ens ofereix una visualització directa, en viu, sense necessitat de radiacions i fàcilment practicable i reproduïble.

Està disponible a l’ICO?  

Està disponible a l’ICO tant per a les situacions d’urgència com per a les consultes programades. Només cal disposar d’un ecògraf, producte sanitari electromèdic utilitzat per fer ecografies o ultrasonografies. És similar al que s’utilitza per captar imatges en altres parts de l’organisme: ronyó, fetge, cor…, però adaptat a les condicions del globus ocular i de l’òrbita.

En què consisteix?

L’ecografia és un mètode diagnòstic a través del qual una font, un senyal acústic imperceptible per a l’oïda humana emet el feix ultrasònic cap al globus ocular i els seus teixits. L’aparell transductor rep els ecos que es reflecteixen en les interfases del teixit ocular. Un sistema informàtic processa la informació i la converteix en imatges bidimensionals o tridimensionals.

Actualment, els equips de què disposem han aconseguit una resolució espacial i una definició en els descobriments observats que permeten aproximar-se a un diagnòstic amb molta més fiabilitat que fa uns anys enrere.

La facilitat de realització, la rapidesa i la innocuïtat fan de l’ultrasò una tècnica d’elecció en l’estudi del globus ocular en els casos indicats.

Qui pot practicar-la?

Pel fet de ser una exploració dinàmica, depèn en gran mesura de l’explorador que la realitza i l’observa, per això és important que sigui realitzada per un oftalmòleg. Per tal que la informació sigui vàlida, ha de ser interpretada per un especialista coneixedor d’aquesta tècnica i també de l’anatomia ocular. 

L’ecografia no té limitacions d’ús ni cap efecte secundari a l’ull. Fins al moment, no se li atribueix cap risc biològic.

Com es fa?

Normalment es fa quan el pacient té els ulls tancats. Es recolza suament el transductor amb un gel ecogràfic sobre les parpelles i es demana al pacient que mogui els ulls en diferents posicions. 

Es considera la tècnica ecogràfica prioritària respecte d’altres tècniques d’imatge (TAC, ressonància magnètica) en l’estudi del globus. Especialment en la població infantil, ja que s’eviten efectes nocius de les radiacions ionitzants (TAC). Només en els casos en què l’ecografia no sigui concloent, es complementarà l’estudi amb altres tècniques.

És un estudi essencialment dinàmic, útil per avaluar els teixits tous en moviment.

En quins casos concrets pot ser útil l’ecografia ocular?

  • Despreniment de retina i el seu diagnòstic diferencial amb membranes vitreoretinals o altres lesions que simulen el despreniment
  • Alteracions del nervi òptic (inflamacions, tumors)
  • Alteracions dels músculs oculomotors (miositis, tumors, infeccions)
  • Anomalies congènites
  • Alteracions vítries
  • Patologia coroïdal
  • Tumors orbitaris, de nervi òptic o de coroide
  • Quan les opacitats de la còrnia impedeixen una bona exploració de les zones més profundes del globus ocular
  • Alteracions orbitàries
  • Alteracions de posició o morfologia del cristal·lí
  • Sospita de cos estrany intraocular traumàtic.
Aquest lloc web utilitza cookies. Llegiu la nostra política de privacitat aquí
Política de cookies